Essències

A la clariana un grup de nenes juguen a fet i amagar. Les seves veus clares i els seus riures despreocupats resonen per tot el bosc mentres corren a amagar-se darrere el primer arbre que veuen . El cucut segueix amb el seu harmoniós cantar. L´ambient és humit des de l´últim ruixat que va caure la nit anterior. A cada pas que donc les llagostes salten d´un lloc a un altre i els meus peus queden xops en contacte amb l´herba alta. Les nenes s´aturen i em miren estranyades -no esperaven visita- però continuen jugant. Un nuvol vestit de blanc cobreix el sol i entristeix el dia. Apareix el vent, que no espera, i se l´emporta, els vestits de les nenes s´agiten com si tremolesin de fred, les branques i les copes dels arbres s´estremeixen creant una suau remor alhora que les seves fulles deixen marxar la seva olor que m´arriva barrejada amb la de l´herba humida i de fusta podrida.

La meva ombra em marca el camí fins un roble amb una gran obertura al seu tronc. A la seva falda estic protegit dels raigs del sol i em mantinc en la penombra. M´estiro panxa amunt, entre les branques del roure contemplo el cel rojenc que anticipa la marxa del sol. L´herba sota el clatell em fa pesigolles i s´em dibuixa un somriure.

Darrere meu escolto una veu suau i malenconiosa. Em giro lentament i la veig de peu amb aquest somriure que no desapareix mai de la seva cara. Una escalfor recorre el meu cos; el meu cor batega rapidament. Ja al meu costat, tota dreta, la contemplo amb la plenitud de qui es feliç i no necessita res més que estar amb la persona que estima. Els seus cabells castanys es fonen amb les tonalitats del tronc, la seva cara d´ivori conté aquells ell ulls verdosos que deixen veure el seu interior i uns llavis petits i carnosos. Un jersey blau cel cobreix una samarreta grisa amb mànigues de camisa que conjunta amb uns texans blau mari que moldejen unes cames esveltes. Els peus calcen unes bambes conver amb de punta ennegrida per el freqüent us. Vista tota ella ja no és aquella adolescent amb cos de nena, ara ja és una dona.

S´aseu al meu costat i em mira timidament. Corresponc la seva mirada. El meu cor es calma i la meva ment reposa, amb la seva presència tot és pau. Absort no sento les seves paraules i torna a repetir-me:

- Que fas aquí? No esperava trobarte en aquest lloc. - Em mira amb suspicàcia i alegria. -

- Jo tampoc esperava trobar a ningú i mira. - Senyalo les nenes i et miro -. Tenia ganes de tornar-te a veure. Que ha sigut de tu tot aquest temps?

- He estat voltant pel món i treballant aquí i allà. Ja t´ho anirè explicant. Creus en les connexions?

- Que vols dir amb connexions?

- Doncs persones amb qui per més que passi el temps no les oblides i que tan sols mirant-les les comprens.

- Si que hi crec perquè jo mateix ho experimentat.

- Amb qui? - Acarona l´herba amb les mans -.

- Cal que respongui? - Desvio la mirada cap un punt indefinit -.

El silenci ens abraça tendrament. La lluna comença a despuntar per darrere de les copes mes altes. Els primers grills ens acompanyen mentres contemplem la natura. Reprèn la conversa dient-me:

- El temps no espera, l´estat dicta, deu menteix, l´amor s´amaga, la natura floreix, les persones sobreviuen ... i tu? Tu que fas?¿

- Jo tan sols busco l´essència.