sábado, 29 de mayo de 2010

Coneix , experimenta , viu ...!



El dia es presenta tranquil. Estirada contempla com els núvols travessen el cel amb pas ferm i tranquil i desapareixen de la seva vista. Juga buscant semblances dels núvols amb la realitat.

- Aquell sembla una xiruca i aquell altre és una oreo!

Tant d´entusiasme s´esvaeix per l´aparició del vent i la constació de que no l´acompanya ningú en aquell moment. Al seu costat mirades buides, superficials que solament veuen el que els prejudicis els ho permeten. S´aixeca i comença a caminar. Té por. El vent arremet amb força i fa que sota la samarreta es marqui la seva esbelta figura i que les bambes que penjaven d´un mosquetó de la motxilla li anaven donant copets al cul. Els peus li tremolen. Confusa comença a correr darrere aquest vent ferotge. Corre, el crida, l´arriba a tocar però ell segueix davant sense notar la seva presència. Quan s´aproximen al parc de la ciutadella ell fuig ràpidament. Des de l´exterior s´escolta el punteig d´una guitarra però el mur que rodeja el parc no deixa veure més que els troncs i les copes dels arbres.

Ja a l´entrada es respira un altre ambient. No importa el temps. Aquí tothom es reuneix amb les persones que estima per estirar-se a l´herba i parlar o per estar amb un mateix i reflexionar. Els dos extrems de la vida, nens i avis, passegen junts sense preocupar-se per el futur. La guitarra sona més. Al costat de l´escultura Desconsol afina la guitarra un jove de cabells llisos i negres com el carbó. La seva mirada transmitia una enorme seguretat en si mateix. La seva cara reflectia expèriencia. S´apropa cap a ell amb cautela. A la funda s´hi poden contar 6 euros en monedes.

- Hola , no hauràs vist fugir el vent per aquí?

- He notat una corrent però anava cap a Arc de Triomf. Si vols t´acompanyo que em ve de camí a casa.

- Perfecte.

Enfilen el passeig de LLuis Companys. Alternen els silencis i les converses de persones que s´acaben de conéixer. Tot i així en els silencis denoten la complicitat que es dóna entre amics que fa anys que es coneixen o amb persones amb les que s´estableix un vincle especial des del primer moment, com pot ser aquest cas.

En una d´aquests moments de silenci ell obre el llibre Ana Karenina, que duia a una ma, i li recita un fragment.

"-La mujer, amigo mío, es un ser que por más que lo estudies te resulta siempre nuevo."

"-Entonces vale más no estudiarlo."

"-¡No! Un matemático ha dicho que el placer no está en descubrir la verdad, sino en el esfuerzo de buscarla."

- Substitueix dona per vida i endevant a viure! - Conclou.

Es despedeixen amb l´alegria de coneixer algú especial i amb la voluntat de tornar-se a veure.

Quan ja no el veu comença a correr. Totes les pors han marxat, el seu cor vol sortir i correr amb ella. És feliç. Ja no recorda el vent que l´oprimia perquè ha descobert que deixant les pors enrere pot ser més lliure.


Pels auriculars sona Walk With Me mentres una suau brisa acaricia la seva pell.


Walk With Me - Moby

Walk with me Lord
Walk with me Lord
All alone
This tear's journey
Won't you walk with me

Walk with me Lord
Walk with me
All alone
This tear's journey
Won't you walk with me

Take my hand Lord
Take my hand Lord
All alone
This tear's journey
Won't you take my hand

Let me sleep Lord
Let me sleep, Lord
Let me in
This tear's journey
Won't you let me sleep






Espero que t´agradi.

lunes, 24 de mayo de 2010

Conferència Història de la Rúsia Contempòrania



Dimecres, 26 de maig

Conferència Història de la Rúsia Contempòrania a carrec de: Ricard Altes , llicenciat en filologia eslava.

Centre Cívic Can Deu , Plaça de la Concòrdia 13 (Les Corts)

domingo, 23 de mayo de 2010

Prefer Roma

Quan el cinisme entra costa fer-lo fora però quan més es vol quedar apareixen persones que el fan marxar.Persones que no coneixes de res però que tot i així al parlar amb elles et sents molt agust, persones que els seus ulls transmeten sinceritat i el seu somriure amabilitat. Són aquelles persones que no tornaràs a veure i pot ser aquí rau el seu encant, però que cada cop que les recordis t´envairà l´alegria i tens la seguretat que per la seva part passarà el mateix. Perquè per unes hores t´abstreus de tot allò que et preocupa. Per això és per el que s´ha de viure , per viure noves experiències i conèixer. De què et serveix triomfar quan tens una vida gris? Prefereixo veure els nens, feliços, jugant a futbol al carrer amb una ampolla.
Estic content.

martes, 18 de mayo de 2010

Toru , Naoko i Midori



Colom des del seu pedestal seguia senyalant Amèrica. Aquesta imatge és la que queda gravada a la càmera de fotos de l´Anna. Fa unes setmanes que no para de ploure i Barcelona ja sembla Londres. Famílies i ciclistes recorren el port ple de vaixells amarrats als molls. D´altres esperen a que es col·loqui el pont llevadís per passar cap al Maremàgnum. L´hotel Vela s´erigeix a l´horitzò com l´última conquesta feta al mar. Les cabines del telefèric continuen fent el seu camí d´anada i tornada del port a Montjuïc mentre al seu interior les parelles es demostren el seu amor.

El rellotge del Port Vell marca les 7:22. Quan hi arriba l´Anna es troba que el lloc on sol anar a llegir l´ocupa una noia. S´asseu al seu costat.

- Hola, he vist que llegeixes Tokio Blues...

- A ... hola, si fa poc que el tinc i es força interessant tot el que explica.

- Que et sembla en Toru?

- Doncs que està una mica perdut, que necessita omplir un vuit i no ha trobat la persona adequada. Ara mateix em sento igual.

-Perquè?

- Mira m´acaba de deixar el nuvi. Portàvem sortint 3 mesos però ja fa unes setmanes que pensava deixar-me. Crec que realment mai m´ha estimat. M´he il·lusionat perquè confiava en aquesta persona i mira com m´ho paga. Ja crèia que havia trobat la persona adequada i resulta que a la mínima oposició ja es fa enrere. Sembla que l´importi més el que diran que jo.

- Saps que et dic? Que has tingut sort de que ho hagueu deixat tant aviat. Amb algú així no val la pena sortir i menys si no té suficient seguretat com per reafirmar-se i no avergonyir-se d´estar amb tu. Tu sola estàs millor que amb ell, ja ho veuràs amb el temps. Si has de tenir parella ha de ser algú que et millori no que t´empitjori. Les parelles no poden ser dos paparres , s´han de deixar espai propi i no crear dependencies entre els dos perquè cadascú per si sol no necessita de l´altre. Simplement es complementen. Recorda això: Passaran moltes persones al llarg de la teva vida però l´única que es quedarà ets tu mateixa.

- A tot aixó com et dius?

- Ann i tu?

- Anna, encantada

- Igualment i gracies per les teves paraules.

- De res, sempre m´agrada ajudar a qui ho necessita. Et deixo que segueixis llegint però em permetràs que et doni un últim consell.

- Endavant

- Desconfia sempre de les persones que et diguin que el seu llibre preferit és El Retrato de Dorian Gray.

- Gràcies de nou.

- Ànims i a viure que som molt joves! Vagi bé.

- Fins un altre.

L´Anna enfilà cap al Passeig del Born.

Colom es gira, contempla Barcelona i es pregunta: on coi són les muralles?






domingo, 16 de mayo de 2010

Sant Joan



El fum s´expandeix per tota l´habitació. No hi ha cap finestra. Tan sols una porta custodiada per una cigonya, que no deixa sortir ningú, i unes càmeres de seguretat controlades per Google.
L´entrada inclou una adhesió a una dictadura democràtica i l´obligació de prendre les màximes consumicions possibles. El preu de l´entrada és la llibertat. A una de les parets, empaperades amb diaris, hi pengen retrats de Stalin, Nicolàs II, l´oncle Sam i d´una parella de jueus. En una altra es mostra La acadèmia, quadres de pop-art i un retrat de LLuis XVI. Al mig una foguera repleta de llibres atiada per periodistes, polítics, cures, artistes, empresaris ... Al voltant obrers enlluernats pell foc observen dòcilment l´espectacle. Al llarg de l´habitació sirenes i muses acompanyen amb els seus cants i la seva bellesa als nou vinguts i adormen als que ja habiten al seu interior.

Anna fuig!


Des de la distància es segueixen escoltant els cants... Fins que un dia el foc acabi amb tot.

viernes, 14 de mayo de 2010

Resistència ... Godspeed you black emperor! - The Dead Flag Blues



Per la megafonia del metro seguia sonant el mateix missatge: "El servei de la línia 3 resta temporalment fora de servei, disculpin les molèsties". Una altre persona que s´ha llençat a les vies va pensar l´Anna. Per sort s´havia parat a Liceu que és on baixa quan torna de la feina.
Al sortir de la boca del metro el dia es presenta amb un sol radiant que il·lumina tots els racons. Si deixa anar la vista més enllà veu com la Rambla s´estén direcció al port vell amb els seus pintors , les terrasses dels bars , turistes amb cap de gamba i xancletes amb mitjons blancs... Però el seu destí és en la direcció oposada, cap al carrer de la Lluna nº19.

De camí a casa L´Anna observa les cares atrafegades dels obrers i transportistes , les prostitutes i els seus clients entrant a pisos d´on surten camells col·locats per la droga que venen , els nens jugant al carrer , les escombraries acumulant-se a les voreres, les mirades altives dels gafapastes, els skaters escandinaus ...
Va pujant les escales fins el primer pis mentre pensa si estarà a casa la seva amiga finesa Ritva Anneli. Des de que va trencar amb en Jari, ara farà mig any, va venir a viure al pis de l´Anna.
Quan obre la porta troba el pis inundat per la penombra. Entra a l´habitació de la Ritva i sobre el seu escriptori entreveu un full escrit a mà.

Encuriosida agafa el full i comença a llegir.


Estimada Anna et deixo aquesta nota per despedir-me de tu i de tots i explicar-vos les raons que m´han portat a l´últim acte de la meva vida. Primer de tot vull demanar perdó als meus pares per no haver complert les seves expectatives, a tu Anna per totes les molèsties que t´he causat, a tots els meus amics que han hagut d´aguantar les meves penes i a tothom que hagi ofés o tractat malament. Ja fa massa temps que no soc feliç, el record d´en Jari no m´abandona cap dia. Sé que he de viure el dia a dia , ser feliç, tenir uns objectius, trobar parella seguir modes absurdes... però em rendeixo. No puc seguir aquest ritme quan m´estanco en la nostalgia de l´infantessa passada, no puc aguantar tanta pressió per part de la societat per a que compleixi els paràmetres correctes. Estic cansada d´aparentar ser la noia que volen veure i per dintre estar feta una merda. Perquè la meva vida és un fracàs , no tinc parella, em costa relacionar-me, no tinc feina i els estudis de filologia anglesa no em van gaire bé. Que deuen pensar de mi els meus pares i les persones que em coneixen?
Llegint tot aquest caos pensaràs que estic boja i que soc una covarda. Tens raó ho soc i tinc por perquè vull viure.M´agradaria seguir descobrint Barcelona de la teva má, anar de concerts a l´estiu i a l´hivern mirar com plou des de la finestra... però ja és massa tard. Espero no patir gaire i que sigui rapid. No ho vull fer però s´ha de fer.
M´agradaria que quan no hi sigui, tots i especialment tu Anna, penseu en mi. No patiu per mi. Us estimo pares! T´estimo Anna! Us estimo amics!

Ritva Anneli.


Pd: Anna et dedico aquesta canço que serà l´últim contacte que tindré amb la realitat. Aqui et deixo la lletra. Desitjo que t´agradi tant com a mi i li trobis el teu propi significat. Busca-la al youtube, t´agradarà. Cuida´t



Godspeed you black emperor - The Dead flag blues

The car's on fire and there's no driver at the wheel
And the sewers are all muddied with a thousand lonely suicides
And a dark wind blows
The government is corrupt
And we're on so many drugs
With the radio on and the curtains drawn

We're trapped in the belly of this horrible machine
And the machine is bleeding to death

The sun has fallen down
And the billboards are all leering
And the flags are all dead at the top of their poles

It went like this

The buildings tumbled in on themselves
Mothers clutching babies picked through the rubble and pulled out their hair

The skyline was beautiful on fire
All twisted metal stretching upwards
Everything washed in a thin orange haze

I said, "Kiss me, you're beautiful..
These are truly the last days"

You grabbed my hand and we fell into it
Like a daydream or a fever

We woke up one morning and fell a little further down
For sure it's the valley of death

I open up my wallet
And it's full of blood








Darrere el full, en un racó encara es conserva l´últim desig que va escriure la Ritva Anneli:

Viure feliç.

sábado, 8 de mayo de 2010

Decepcions habituals


Asseguda en aquell banc l´Anna llegia Las Almas Muertas. Des de la seva posició de tant en tant es quedava absorta contemplant les persones que passaven i el seu caminar atrafegat , les seves cares d´aborriment ... També veia grans somriures i persones que no vivien sota la dictadura del temps.

En un d´aquests moments d´observació va semblar que veia una llarga cabellera negra i tot d´una va seguir , com hipnotitzada, aquell noi. Va travessar tot de carrers, estrets i humits, paral·lels a la Rambla fins que ell es va aturar a la "plaça del tripi". L´Anna es va sobresaltar en adonar-se que el noi que perseguia era el Toni , un amic que feia mesos que no veia. La sorpresa inicial va donar pas a la decepció en veure´l xerrar animadament amb dos homes d´aparença decrepita a causa dels excessos i de mala fama guanyada amb els anys. Temps feia que van quedar enrere aquell noi ingenu que estava orgullós dels seus amics.

Sobre els seus caps el cel es tornà gris. Mentre escoltava Una vida tranquila , l´Anna conservava l´esperança de que tot fos una equivocació. Instants després el Toni s´acomiadava d´aquests "malavides" i continuava el seu camí en direcció a la Barceloneta.

En arribar a la platja ell va anar directe cap al final de l´espigó. Pocs metres darrere seu l´Anna el va cridar ben fort.

- Toniii !!!!!!

Tan sols va rebre la contestació dels versos de Enjoy the silence que sonaven als auriculars.

En un obrir i tancar d´ulls el Toni va desaparèixer. Com un gra de sorra més que és empassat per el mar. En aquell precís moment l´Anna va sentir com si una onada s´endugués d´un sol cop i per a sempre el castell que havien construït entre els dos. Aquell castell que en un inici era de pedra massissa, amb àmplies sales, fossats i muralles... però que el descuit, l´hipocresia i el desinterès va acabar reduint-lo a una trista torre de defensa de sorra. Tant temps allargant l´agonia i ara que no hi és s´adona que ningú li ha explicat el perquè l´ha oblidat, perquè ja no truca, perquè no queden... Pel seu cap va rondar l´idea de l´aillament, del rebuig al món on l´havia tocat viure...En definitiva va sentir un profund buit al seu interior.



Comença a ploure.

martes, 4 de mayo de 2010

Whisky on the rocks


L´Anna despertà d´un somni plàcid amb la veu de la mar xiuxiuejant a les seves orelles. Va dirigir-se a una plaça amagada entre carrerons estrets, obscurs , bruts ... Aquest era l´únic lloc on la llum es trobava còmode i s´atrevia a travessava les branques dels quatre arbres centenaris que creixien al llarg de la plaça. Al bell mig una estàtua neoclàssica deixava fluir l´aigua a través d´ella. A banda i banda apareixien edificis de tres plantes amb façanes de pedra desgastada pels anys, finestres estretes i opaques i balcons plens de blancs llençols i roba estesa. En acabar aquesta observació inicial l´Anna va descobrir asseguts en la terrassa d´un bar prenent-se un parell de Valentine's amb gel a Kafka i un escarabat vestit de comercial. Quan es va asseure al seu costat va escoltar l´animada conversa que mantenien.

-Kafka necessito tornar a sentir-me una persona acceptada dintre de la societat, vull seguir sent explotat pel meu cap, seguir el guió ja escrit de la meva vida, vull ser un més.

-Mira Gregor, si t´has transformat és per demostrar quant equivocat estàs en els teus pensaments. La societat és una màquina tallapapers que no fa distincions si no segueixes els seus veredictes. Tota la gent que has pogut ajudar quan tu necessites de la seva ajuda procuren evitarte. Has de ser fort i resistir la teva solitud. En definitiva la teva mutació significa llibertat.

-Prefereixo la comoditat del ser acceptat per la societat a una habitació tancada, on tan sols puc mirar per una finestra bruta i amagar-me sota un sofà, i a rebre l´impacte d´una poma a l´esquena. D´aixo tu en dius llibertat?

-En aquesta habitació és on realment has descobert l´essència de la societat que tant estimes, dels teus familiars i coneguts. I el més important, has donat el pas més gran que hi ha cap a l´eternitat i la llibertat absoluta, el de deixar-te endur per la mort. Així doncs conclou la teva vida per segona vegada.

-Vull viure!

Després , a pesar seu , el seu cap s´enfonsà per complet i el seu musell va despendre dèbilment el seu darrer alè.


L´Anna seguia buscant.