Avui he parlat de tu... ha passat força temps des de l´últim cop que ho vaig fer. És curiós, aquí, soc incapaç d´escriure el teu nom. Creure que sense anomenar-te desapareixeràs procura un consol a la meva ment però se que és un pegat perquè tu seguiràs per sempre dintre meu en
"Stand By". Ara ja ho he assumit, ja et tinc embolicada i guardada en bon lloc; com un regal molt valuós que per evitar fer-ho mal bé el mantens intacte. Llàstima que a tu ja et vaig fer servir fins l´esgotament. Ha estat estrany parlar de tu, he perdut la costum de somriure quan ho faig. Res es com abans, ho sé, tots em avançat cap enrere i cap endavant, aliens l´un de l´altre. Ja no compartim els ulls, ja no compartim l´amor, ja no compartim caricies, ja no compartim carrers i muntanyes... I no obstant això, avui he tremolat al parlar de tu.
M'ha emocionat el teu escrit. A mi també em passa el mateix, encara que sapiga que mai tornarem i jo hagi de tirar endavant amb la meva vida, cada cop que parlo d'ell sento això. Com diu una canço: un cop a la vegada hi ha algu que et roba el cor i et canvia per sempre. I encara que et costi deixar-ho, ho has de fer, has de saber dir adeu.
ResponderEliminarSegueix aixi :)SOC FAN AFÈRRIMA :p
Y la vida continúa. Seguiremos comiendo y bebiendo hasta que explotemos grotescamente.
ResponderEliminarDescriu exactament el que sento jo. La vida continua però sempre hi ha un racó en el fons del teu cor on guardes a aquella persona i quan parles d'ell doncs no pots evitar sentir-te així. Com diu una canço que jo conec: un cop a la vida hi ha algú que et roba el cor i et canvia per sempre. Et resulta dificil de deixar però ho has de fer.
ResponderEliminarSegueix aixi saul ^^ Soc fan afèrrima!!!
ya me gustaria ami poder expresarme la mitad de bien que tu, me gusta =D
ResponderEliminar