Tot s´aprofita

La calor es va apoderant del seu cos. El vestit cada cop s´arruga més, tan sols queda llisa la zona de la panxa i els pits. La seva fisonomia expressava serenitat i fredor, podriem arribar a dir que el seu rostre era de marbre. Ella seguia estirada mentres el cotxe continuava el seu camí a traves dels xiprers. Als costats angels i verges miraven impàvids la rutina d´aquell cotxe que transportava persones d´una en una fins a la seva nova residència. Al seu pas els antics inquilins expresen la seva opinió o demanen favors. Un tal Sergi Balaguer Fernandez demana a crits que els seus parents li paguin el lloguer; dos fileres mes enllà Jennifer Brocal Gallego pregunta per un Saül que ja hauria d´haver arribat i exclama orgullosa que ella és l´única que s´enrecorda d´ell; al seu costat Elisabeth Montiel deia que havia vingut buscant al seu pare, que sense ell no sabia on anar. Per últim algú cridava molest que el deixesin dormir que tans sols feia 50 anys que havia començat a dormir.

El cotxe seguia el camí sinuós. Un esquelet rígid vigilaba l´entrada a la següent illa. Els mausoleus s´erigien cada un més ostentós que l´anterior. Aquí, com bons èssers humans, es repetia la rutina al veure el cotxe negre. En un taula jugant al poker es trobaben Pushkin, Dostoyevsky, Tolstoi, Lenin, Pere el Gran i moltes de les grans personalitats de l´història de Rússia. Pushkin cada cop que perdia retaba a qualsevol dels presents a un duel a mort, Dostoyevsky demanava prestecs a Pere el Gran. Tolstoi predicava que tots els diners que guanyes els donaria al poble rus. I així pasaven els anys partida rere partida.

A prop d´una cova seia un home calv i amb bigoti que es feia dir Jesucrist, el fill de Déu. Aquest Jesucrit buscava Maria Magadalena ja que volia que li retornés els diners perquè no havia quedat satisfet de l´últim servei que aquesta li havia fet.

Silenci.

El cotxe s´atura. El conductor baixa obre el maleter i treu el fèretre. Les portes del crematori son obertes. Al velatori tots els seients son vuits. Pasen de llarg i arriben al forn.Dintre del taüt el cos segueix sense ni una gota de suor. En treuen el cos i l´incineren. La cendra comença a barrejarse amb el fum que surt per la xemenèia i fuig en direcció al cel.

El vent agafa de la ma un grapat de cendra i se l´emporta des de Montjuic fins a altres indrets. Una d´aquestes partícules viatja fins el balcó d´un pis del carrer de la Perla i es queda enganxada al vidre de la porta corredera. En aquella posició veu com un nen juga a dominar el món amb els seus ninots montats sobre cotxes i com aquest lluitaven entre ells. Així descobreix que amb poc es pot ser feliç. Quan el nen es cansa de jugar comença a preguntar al pare perquè surt el cabell, si es veritat que els gats tenen set vides i un miler més de preguntes. En aquest moment descobreix l´ingenuitat dels nens i el seu gust per coneixer.

Una altra més desafortunada cau sobre el ganivet d´un atracador en el precís moment en que esta apunyalant a la seva víctima. En aquell moment sap que és el mal i com les persones poden cometre els pitjors actes entre ells. Sonen sirenes, la policia i una ambulància es personen. Al moment surt corrents d´un cotxe una dona en direcció al cos inert. Quan està al costat comença a plorar. Allà la cendra coneix que significa dolor.

La següent es diposita sobre un auricular. El seu propietari encen el mp3 i comença a escoltar música. Primer unes notes del baix, seguides de la bateria i la guitarra per donar pas a una veu greu; la seguent canço tan sols tocava un piano que creava una melodia melancolica; comença una canço en silenci i poc a poc la música pren forma... I amb cada canço l´estat d´ànim de l´oient canvia. D´aquesta manera la particula sap que la música consegueix transmetre més que les paraules.

Continuen caient i una va a parar sobre la samarreta d´un ciclista. En aquell moment agafa una baixada i rep tot l´aire al seu cos. I la cendra nota com el ciclista la sensació fugaç de llibertat.

Dos grans de cendra que no es volen separar viatjen junts fins que son al carrer del Petó. Un entra per la finestra d´una habitació i roman al llit de matrimoni mentres l´altre es diposita al pit d´una noia. A l´habitació entra una parella adulta que s´estira sobre el llit. Al carrer la noia veu al noi que espera i li comença a palpitar el cor. Es saluden amb un petó als llavis que s´allarga indefinidament. Al pis la parella s´ha despullat i comencen a jugar amb els seus cossos, es donen petons, s´acarícien, es toquen ... fins que acaben fen l´amor i demostrant-se el seu amor mutu. Al portal del pis la parella segueix donant-se petons i abraçant-se. Ella s´acosta a l´orella d´ell i amb molta delicadesa i tendresa li xiuxiueja: T´estimo. Ell contesta amb una forta abraçada i un petó tendre i alhora violent, fruit d´aquella fogacitat dels inicis de les relacions que fa especial cada gest de la persona estimada. Cada gra ha descobert les diferents etapes de l´amor en les parelles ; com en els inicis de l´amor els sentiments et desborden i no saps per on començar, com una parella madura pot seguir estimant-se com el primer dia però amb una actitud més serena. Fins arribar a la culminació d´aquest amor en l´acte de fer l´amor.

Al cel, darrere el vent, s´amaga una molecula de cendra que té por. El vent sabent que ha observat les altres partícules li pregunta:

- Quina conclusió has tret?

Ella li respon:

- Crec que la vida té moltes circunstàncies i que poden fer que les persones siguin felices o no. Peró haurien de fugir de quedar-se amb amb el titular, amb els grans problemes i no buscar tant la felicitat permanent. No dramatitzar i convertir els problemes en nous aprenentatges.Perquè la gràcia de viure està en els petits detalls.

- Doncs no t´amaguis darrere meu i ves a experimetar!

Al cementiri els gats segueixen perseguint papallones.