Diàleg postum

- ¿ Perquè no em deixes marxar? ¿Que busques revivint el mort? ¿Vols la meva perdició?

- Perquè encara que no vulguis seguiràs estant dintre meu; o es que ja no recordes res? Se que jo era la teva salvacio i la teva felicitat en el mar de dubtes en el que estaves sumergit i encara estem a temps d´obtenir aquesta felicitat completa. Se que em necessites, que sense mi ets com totes les persones; buides i sense sentit en les seves vides. Res de perdició és la teva redempció per el mal que ens vas fer als dos. Que irònic, tu encarnès a Rodion Raskolnikov i jo a Sonia Semionovna.

- Si, ho recordo cada cop que paso en bici per davant d´aquell parc... Sempre les teves hipòtesi de científic boig, mira dintre teu i deixa de projectar les teves pors i miseries en els altres. Com sempre molt hàbil emprant les paraules. Però et voldria rectificar, de Sonia tan sols tens el seu ofici; prostituta.

- Calla! Recorda que soc Amélie i que em deus un viatge a Finlàndia.

- Una última pregunta, que em vol dir el meu subconscient quan somio aixó: El metro, tu i un quillo embolicant-vos. Jo a l´andana llegint i veig l´escena com una cosa normal. Entro al vagó i em transporta a un bosc de pins que s´amunteguen un al costat de l´altre formant tonalitats de marrons, verds i grisos. Tot i l´espessor la llum ilumia tot el bosc. Sota les branques d´un pi m´espera la meva única amiga. La cabellera negra s´esten fins la nuca sota els cabells no aconsegueixo veure el fons dels seus ulls negres. Vesteix una samarreta de tirants blau cel que conjunta amb els seus texans desparracats. Als peus calça unes xancletes de dit vermelles. Dels molts temes que van sorgin a la conversa tu ets un d´ells. Per acabar acabo veient l´execució d´Anna Bolena sentat a la dreta d´Enric VIII.