És real?

- T´enrecordes d´aquells anys que van passar fins que vam tornar a quedar? Seguiem mirant per la finestra i pel balcó, posavem l´orella a la paret, parlavem del nostre futur amb els nostres amics, el cor s´accelerava cada cop que un sortia de casa seva. O les teves mirades quan em trobaves al replà esperant a la meva mare perquè no tenia les claus de casa. Vam tenir els nostres afers però seguiem volent estar junts perqué sense saber res l´un del altre ja coneixiem si aquell dia estavem bé o malament. Aquells intents d´establir i crear un nou sistema de comunicació amb el volum de la música, la lletra de les cançons, la llum de la cuina, els cops de porta ... que sublims eren aquells jocs preliminars ¡ aquella fase d´aparellament. Era el nostre crit dient: Ei existeixo, atreveixte a donar el primer pas i serem feliços els dos junts perquè som la parella ideal. Ja ho diuen que molts cops són millor els preliminars que el sexe. I es que ens contentavem amb trobar resposta quan picavem a la porta mitjançant una amiga o quan ens miravem furtivament. Eren anys on no sabiem qui erem, necessitavem una referència (tu la segueixes buscant sense saber que la referència has de ser tu); algú que ens acompanyes agafant-nos de la ma i ens abraces quan ens perdéssim al bosc durant una ventisca. Anys de misantropia, anys d´odi cap a un món que no ens comprenia, que ens aillava perquè els dos erem especials, erem únics; els únics que ens compreniem i descobriem els secrets de l´altre amb una mirada. Quina nostàlgia! I ara aquell pelapipes amb cara de boniato que veiem passejar algunes tardes per davant de casa i ens provocava un somriure, ara, t´està passant per la pedra. Com degenerem. On queden aquelles apasionades converses sobre l´amor i el sexe? Sempre deies que entregaves el teu cos a qui estimaves. Per això estimes a tants nois? Per això tants novios? Per sexe, sempre el sexe. Ja tenies raó quan comentaves que estaves buida. Ets una yonki del sexe rapid i l´amor fugaç. Consumista de l´amor! Sempre creant oasis per refugiarte de la teva realitat, per evitar la merda. No te n´adones que el teu oasis és un pantà i que t´estas ofegant en ell?

- Amen. Sempre t´havia dit que parlaves poc però ara t´has pasat. El que no canvia és la teva actitud de crear problemes i no deixar que sigui feliç. I ara em diras que tu no t´has tirat a alguna. Va home,va! Si segur que no vas tardar gaire en follarte aquella amiga que tenies de la que sempre em parlaves. Fins hi tot crec que ho vas fer amb ella estant amb mi. Em fas fàstic.

- Tu tampoc canvies en els teus atacs frontals. Em sento com la caballeria polaca davant els panzers alemanys. Si alguna m´he punxat però tinc clar que és el sexe i que és amor i no el buscó deseperadament. Si d´aqui poc em faré tolstoià; serè vegetaria radical (mejare pedres) i practicare el celibat. Referent al tema de la meva amigaet diré que crec que tornes a confondre amb tu mateixa qui no respecta res, ni els seus propis amics ni les parelles, ets tu cada cop que et lies amb el primer que treu la titola.

- Has de tenir sempre raó? Canvia cony perquè ja t´odio ... No em facis cas estic mentint. La veritat és que t´estimo i crec que será fins que m´incinerin.

- Jo també... però prefereixo seguir en llibertat que tornar al zoo.