viernes, 14 de mayo de 2010

Resistència ... Godspeed you black emperor! - The Dead Flag Blues



Per la megafonia del metro seguia sonant el mateix missatge: "El servei de la línia 3 resta temporalment fora de servei, disculpin les molèsties". Una altre persona que s´ha llençat a les vies va pensar l´Anna. Per sort s´havia parat a Liceu que és on baixa quan torna de la feina.
Al sortir de la boca del metro el dia es presenta amb un sol radiant que il·lumina tots els racons. Si deixa anar la vista més enllà veu com la Rambla s´estén direcció al port vell amb els seus pintors , les terrasses dels bars , turistes amb cap de gamba i xancletes amb mitjons blancs... Però el seu destí és en la direcció oposada, cap al carrer de la Lluna nº19.

De camí a casa L´Anna observa les cares atrafegades dels obrers i transportistes , les prostitutes i els seus clients entrant a pisos d´on surten camells col·locats per la droga que venen , els nens jugant al carrer , les escombraries acumulant-se a les voreres, les mirades altives dels gafapastes, els skaters escandinaus ...
Va pujant les escales fins el primer pis mentre pensa si estarà a casa la seva amiga finesa Ritva Anneli. Des de que va trencar amb en Jari, ara farà mig any, va venir a viure al pis de l´Anna.
Quan obre la porta troba el pis inundat per la penombra. Entra a l´habitació de la Ritva i sobre el seu escriptori entreveu un full escrit a mà.

Encuriosida agafa el full i comença a llegir.


Estimada Anna et deixo aquesta nota per despedir-me de tu i de tots i explicar-vos les raons que m´han portat a l´últim acte de la meva vida. Primer de tot vull demanar perdó als meus pares per no haver complert les seves expectatives, a tu Anna per totes les molèsties que t´he causat, a tots els meus amics que han hagut d´aguantar les meves penes i a tothom que hagi ofés o tractat malament. Ja fa massa temps que no soc feliç, el record d´en Jari no m´abandona cap dia. Sé que he de viure el dia a dia , ser feliç, tenir uns objectius, trobar parella seguir modes absurdes... però em rendeixo. No puc seguir aquest ritme quan m´estanco en la nostalgia de l´infantessa passada, no puc aguantar tanta pressió per part de la societat per a que compleixi els paràmetres correctes. Estic cansada d´aparentar ser la noia que volen veure i per dintre estar feta una merda. Perquè la meva vida és un fracàs , no tinc parella, em costa relacionar-me, no tinc feina i els estudis de filologia anglesa no em van gaire bé. Que deuen pensar de mi els meus pares i les persones que em coneixen?
Llegint tot aquest caos pensaràs que estic boja i que soc una covarda. Tens raó ho soc i tinc por perquè vull viure.M´agradaria seguir descobrint Barcelona de la teva má, anar de concerts a l´estiu i a l´hivern mirar com plou des de la finestra... però ja és massa tard. Espero no patir gaire i que sigui rapid. No ho vull fer però s´ha de fer.
M´agradaria que quan no hi sigui, tots i especialment tu Anna, penseu en mi. No patiu per mi. Us estimo pares! T´estimo Anna! Us estimo amics!

Ritva Anneli.


Pd: Anna et dedico aquesta canço que serà l´últim contacte que tindré amb la realitat. Aqui et deixo la lletra. Desitjo que t´agradi tant com a mi i li trobis el teu propi significat. Busca-la al youtube, t´agradarà. Cuida´t



Godspeed you black emperor - The Dead flag blues

The car's on fire and there's no driver at the wheel
And the sewers are all muddied with a thousand lonely suicides
And a dark wind blows
The government is corrupt
And we're on so many drugs
With the radio on and the curtains drawn

We're trapped in the belly of this horrible machine
And the machine is bleeding to death

The sun has fallen down
And the billboards are all leering
And the flags are all dead at the top of their poles

It went like this

The buildings tumbled in on themselves
Mothers clutching babies picked through the rubble and pulled out their hair

The skyline was beautiful on fire
All twisted metal stretching upwards
Everything washed in a thin orange haze

I said, "Kiss me, you're beautiful..
These are truly the last days"

You grabbed my hand and we fell into it
Like a daydream or a fever

We woke up one morning and fell a little further down
For sure it's the valley of death

I open up my wallet
And it's full of blood








Darrere el full, en un racó encara es conserva l´últim desig que va escriure la Ritva Anneli:

Viure feliç.

No hay comentarios:

Publicar un comentario