Quan el cinisme entra costa fer-lo fora però quan més es vol quedar apareixen persones que el fan marxar.Persones que no coneixes de res però que tot i així al parlar amb elles et sents molt agust, persones que els seus ulls transmeten sinceritat i el seu somriure amabilitat. Són aquelles persones que no tornaràs a veure i pot ser aquí rau el seu encant, però que cada cop que les recordis t´envairà l´alegria i tens la seguretat que per la seva part passarà el mateix. Perquè per unes hores t´abstreus de tot allò que et preocupa. Per això és per el que s´ha de viure , per viure noves experiències i conèixer. De què et serveix triomfar quan tens una vida gris? Prefereixo veure els nens, feliços, jugant a futbol al carrer amb una ampolla.
Estic content.
No hay comentarios:
Publicar un comentario