Coneix , experimenta , viu ...!

El dia es presenta tranquil. Estirada contempla com els núvols travessen el cel amb pas ferm i tranquil i desapareixen de la seva vista. Juga buscant semblances dels núvols amb la realitat.

- Aquell sembla una xiruca i aquell altre és una oreo!

Tant d´entusiasme s´esvaeix per l´aparició del vent i la constació de que no l´acompanya ningú en aquell moment. Al seu costat mirades buides, superficials que solament veuen el que els prejudicis els ho permeten. S´aixeca i comença a caminar. Té por. El vent arremet amb força i fa que sota la samarreta es marqui la seva esbelta figura i que les bambes que penjaven d´un mosquetó de la motxilla li anaven donant copets al cul. Els peus li tremolen. Confusa comença a correr darrere aquest vent ferotge. Corre, el crida, l´arriba a tocar però ell segueix davant sense notar la seva presència. Quan s´aproximen al parc de la ciutadella ell fuig ràpidament. Des de l´exterior s´escolta el punteig d´una guitarra però el mur que rodeja el parc no deixa veure més que els troncs i les copes dels arbres.

Ja a l´entrada es respira un altre ambient. No importa el temps. Aquí tothom es reuneix amb les persones que estima per estirar-se a l´herba i parlar o per estar amb un mateix i reflexionar. Els dos extrems de la vida, nens i avis, passegen junts sense preocupar-se per el futur. La guitarra sona més. Al costat de l´escultura Desconsol afina la guitarra un jove de cabells llisos i negres com el carbó. La seva mirada transmitia una enorme seguretat en si mateix. La seva cara reflectia expèriencia. S´apropa cap a ell amb cautela. A la funda s´hi poden contar 6 euros en monedes.

- Hola , no hauràs vist fugir el vent per aquí?

- He notat una corrent però anava cap a Arc de Triomf. Si vols t´acompanyo que em ve de camí a casa.

- Perfecte.

Enfilen el passeig de LLuis Companys. Alternen els silencis i les converses de persones que s´acaben de conéixer. Tot i així en els silencis denoten la complicitat que es dóna entre amics que fa anys que es coneixen o amb persones amb les que s´estableix un vincle especial des del primer moment, com pot ser aquest cas.

En una d´aquests moments de silenci ell obre el llibre Ana Karenina, que duia a una ma, i li recita un fragment.

"-La mujer, amigo mío, es un ser que por más que lo estudies te resulta siempre nuevo."

"-Entonces vale más no estudiarlo."

"-¡No! Un matemático ha dicho que el placer no está en descubrir la verdad, sino en el esfuerzo de buscarla."

- Substitueix dona per vida i endevant a viure! - Conclou.

Es despedeixen amb l´alegria de coneixer algú especial i amb la voluntat de tornar-se a veure.

Quan ja no el veu comença a correr. Totes les pors han marxat, el seu cor vol sortir i correr amb ella. És feliç. Ja no recorda el vent que l´oprimia perquè ha descobert que deixant les pors enrere pot ser més lliure.

Pels auriculars sona Walk With Me mentres una suau brisa acaricia la seva pell.

Walk With Me - Moby

Walk with me Lord
Walk with me Lord
All alone
This tear's journey
Won't you walk with me

Walk with me Lord
Walk with me
All alone
This tear's journey
Won't you walk with me

Take my hand Lord
Take my hand Lord
All alone
This tear's journey
Won't you take my hand

Let me sleep Lord
Let me sleep, Lord
Let me in
This tear's journey
Won't you let me sleep

Espero que t´agradi.