Toru , Naoko i Midori

Colom des del seu pedestal seguia senyalant Amèrica. Aquesta imatge és la que queda gravada a la càmera de fotos de l´Anna. Fa unes setmanes que no para de ploure i Barcelona ja sembla Londres. Famílies i ciclistes recorren el port ple de vaixells amarrats als molls. D´altres esperen a que es col·loqui el pont llevadís per passar cap al Maremàgnum. L´hotel Vela s´erigeix a l´horitzò com l´última conquesta feta al mar. Les cabines del telefèric continuen fent el seu camí d´anada i tornada del port a Montjuïc mentre al seu interior les parelles es demostren el seu amor.

El rellotge del Port Vell marca les 7:22. Quan hi arriba l´Anna es troba que el lloc on sol anar a llegir l´ocupa una noia. S´asseu al seu costat.

- Hola, he vist que llegeixes Tokio Blues...

- A ... hola, si fa poc que el tinc i es força interessant tot el que explica.

- Que et sembla en Toru?

- Doncs que està una mica perdut, que necessita omplir un vuit i no ha trobat la persona adequada. Ara mateix em sento igual.

-Perquè?

- Mira m´acaba de deixar el nuvi. Portàvem sortint 3 mesos però ja fa unes setmanes que pensava deixar-me. Crec que realment mai m´ha estimat. M´he il·lusionat perquè confiava en aquesta persona i mira com m´ho paga. Ja crèia que havia trobat la persona adequada i resulta que a la mínima oposició ja es fa enrere. Sembla que l´importi més el que diran que jo.

- Saps que et dic? Que has tingut sort de que ho hagueu deixat tant aviat. Amb algú així no val la pena sortir i menys si no té suficient seguretat com per reafirmar-se i no avergonyir-se d´estar amb tu. Tu sola estàs millor que amb ell, ja ho veuràs amb el temps. Si has de tenir parella ha de ser algú que et millori no que t´empitjori. Les parelles no poden ser dos paparres , s´han de deixar espai propi i no crear dependencies entre els dos perquè cadascú per si sol no necessita de l´altre. Simplement es complementen. Recorda això: Passaran moltes persones al llarg de la teva vida però l´única que es quedarà ets tu mateixa.

- A tot aixó com et dius?

- Ann i tu?

- Anna, encantada

- Igualment i gracies per les teves paraules.

- De res, sempre m´agrada ajudar a qui ho necessita. Et deixo que segueixis llegint però em permetràs que et doni un últim consell.

- Endavant

- Desconfia sempre de les persones que et diguin que el seu llibre preferit és El Retrato de Dorian Gray.

- Gràcies de nou.

- Ànims i a viure que som molt joves! Vagi bé.

- Fins un altre.

L´Anna enfilà cap al Passeig del Born.

Colom es gira, contempla Barcelona i es pregunta: on coi són les muralles?