Asseguda en aquell banc l´Anna llegia Las Almas Muertas. Des de la seva posició de tant en tant es quedava absorta contemplant les persones que passaven i el seu caminar atrafegat , les seves cares d´aborriment ... També veia grans somriures i persones que no vivien sota la dictadura del temps.
En un d´aquests moments d´observació va semblar que veia una llarga cabellera negra i tot d´una va seguir , com hipnotitzada, aquell noi. Va travessar tot de carrers, estrets i humits, paral·lels a la Rambla fins que ell es va aturar a la "plaça del tripi". L´Anna es va sobresaltar en adonar-se que el noi que perseguia era el Toni , un amic que feia mesos que no veia. La sorpresa inicial va donar pas a la decepció en veure´l xerrar animadament amb dos homes d´aparença decrepita a causa dels excessos i de mala fama guanyada amb els anys. Temps feia que van quedar enrere aquell noi ingenu que estava orgullós dels seus amics.
Sobre els seus caps el cel es tornà gris. Mentre escoltava Una vida tranquila , l´Anna conservava l´esperança de que tot fos una equivocació. Instants després el Toni s´acomiadava d´aquests "malavides" i continuava el seu camí en direcció a la Barceloneta.
En arribar a la platja ell va anar directe cap al final de l´espigó. Pocs metres darrere seu l´Anna el va cridar ben fort.
- Toniii !!!!!!
Tan sols va rebre la contestació dels versos de Enjoy the silence que sonaven als auriculars.
En un obrir i tancar d´ulls el Toni va desaparèixer. Com un gra de sorra més que és empassat per el mar. En aquell precís moment l´Anna va sentir com si una onada s´endugués d´un sol cop i per a sempre el castell que havien construït entre els dos. Aquell castell que en un inici era de pedra massissa, amb àmplies sales, fossats i muralles... però que el descuit, l´hipocresia i el desinterès va acabar reduint-lo a una trista torre de defensa de sorra. Tant temps allargant l´agonia i ara que no hi és s´adona que ningú li ha explicat el perquè l´ha oblidat, perquè ja no truca, perquè no queden... Pel seu cap va rondar l´idea de l´aillament, del rebuig al món on l´havia tocat viure...En definitiva va sentir un profund buit al seu interior.
Comença a ploure.
No hay comentarios:
Publicar un comentario